FESTIVAL DE CLÀSSICA 2020
HOMENATGE ROMÀ ALIS
El proper 27 de novembre el Festival de Clàssica 2020 d’Acadèmia 1830 vol fer un homenatge a un dels compositors mallorquins més importants del S. XX Romà Alís interpretant el seu concert per piano i cordes Op. 155. El programa inclourà també el concert per a piano nº 1 de Chopin, en versió de cambra, interpretat pel pianista Albert Díaz.
Divendres 27 de novembre a les 19 h.
Auditori Fundació Sa Nostra. Palma
Entrades: 15 €. Anticipada: 12 €. Estudiants menors 18 anys: 7 €
Venda on line: www.giglon.com
El compositor mallorquí Roman Alís és el compositor més important de la segona meitat del S. XX i avui resta oblidat. La seva vocació musical sorgeix a Barcelona al 1947, encoratjada pel moviment cultural d’aquesta ciutat, inexistent a la resta de poblacions en les que hi havia desenvolupat la seva vida anteriorment. Paral·lelament als seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, a la banda de mestres com Luis María Millet, Joan Gibert Camins, Joan Pich Santasusana, Joaquín Zamacois i Eduard Toldrà, la música lleugera va adquirir una gran importància en els inicis de la seva cursa. Intèrpret, director, arranjador i compositor, va treballar per a big bands, editorials, cases discogràfiques i la ràdio. Això, sens dubte, no hagués estat possible sense el seu espontània facilitat per a la creació, que li va fer compondre un gran nombre d’obres des del primer moment.
Després del seu trasllat a Sevilla el 1960, obté a l’any següent el Primer Gran Premi de Composició en el Concurs Internacional de Divonne-les-Bains celebrat a París. En ell és homenatjat per l’organització, el jurat, la premsa i la Radiotelevisió Francesa, i va poder conèixer personalment a músics de la talla d‘Olivier Messiaen, René Leibowitz, Jean Rivier i Louis Aubert. Als pocs mesos es trasllada pensionat a Divonne-les-Bains, localitat molt propera a Ginebra (Suïssa), i estrena la Symphonie de chambre, Op. 27 (1962) per a orquestra de cambra. Posteriorment, en la seva etapa de catedràtic de Contrapunt i Fuga de Conservatori de Sevilla, és reconegut com a figura rellevant en la vida musical sevillana, on estrena un gran nombre d’obres.
A partir de 1968, després de fixar la seva residència a Madrid, la figura de Román Alís, s’amplia en el panorama artístic nacional i internacional. Per l’aula de el Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, com a Professor de Composició, han passat nombroses promocions d’alumnes que actualment ocupen destacats llocs en la vida musical espanyola. En aquests anys col·labora igualment com a comentarista, orquestador i compositor en el món del disc, la ràdio, el cinema i la televisió.
Aproximant-nos a l’obra de Roman Alís, ens trobem davant d’una de les majors produccions musicals espanyoles de la segona meitat de segle XX; des de la seva variada obra per a piano, fins a una altra potser més ambiciosa com Els salms còsmics (1969), per a 4 cors mixtos 2 grans orquestres, Roman Alís ha escrit per a les més diverses formacions instrumentals. Les seves obres es caracteritzen per un llenguatge absolutament personal i traspuen una gran riquesa d’idees, traçades sota el domini d’una sòlida tècnica i una àmplia formació musical a més de bagatge experiencial que porta amb si l’autor. Roman Alís és un músic d’entranyable personalitat humana, ètica i estètica, aconseguida per la reflexió de la seva vida espiritual i cultural. Les seves àmplies melodies in crescendo són d’una intervàl·lica molt singular, i el seu corpus musical s’encamina cap a un neo impressionisme romàntic expressionista que es tradueix en una especial sonoritat sorgida de la seva innata sensibilitat projectada a la contínua recerca de la de bellesa.
El seu conegut domini de l’orquestració ens ha ofert pàgines de gran colorit i ductilitat, entre les quals destaquen, com les més entranyables per al propi compositor, les referides a l’oratori Jesucrist en el desert (1985) per a baríton, cor mixt i orquestra. D’altra banda, el tractament de la veu en Cançons de la Roda de l’Temps (1983), per a soprano i orquestra de corda, ens apropa a un misticisme impregnat de tendresa. Reconeixent com a músic no avantguardista de pensament aperturista, valora tot el positiu de l’avantguarda i d’aquells que han pogut demostrar la seva solidesa ètica i estètica i que han sabut conjugar-la amb la natural evolució del seu propi temps.
Amb un catàleg de mes de 300 obres, aquest enregistrament, aprofitant la interpretació del concert per a piano dins el Festival de clàssica 2020 d’Acadèmia 1830, vol recuperar la seva figura musical i la seva obra.
La interpretació correrà a càrrec del pianista i estudiós de la seva obra Acadèmia 1830 i l’orquestra Acadèmia 1830.