Venda d’entrades a:
https://www.giglon.com/todos?idEvent=la-creacio-de-j-haydn
Joseph Franz Haydn: Die Schöpfung (La Creació), Hob. XX1/2
Text anglès de Lidley sobre El paradís perdut de Milton, traduït a l’alemany per Gottfried van Swieten.
Traducció al català de Feliu Formosa
1. Introducció (La representació del caos)
Recitatiu i cor
RAFAEEn el principi Déu creà cel i terra,
En el principi Déu creà cel i terra,
i la terra era buida i sense forma,
i la tenebra s’estenia sobre la capa de l’abisme.
COR
I l’esperit de Déu planava damunt la superfície
de les aigües; i Déu digué:
Faci’s la llum!
I la llum fou.
2. Recitatiu:
URIEL
I Déu va veure que la llum era bona,
i Déu va separar la llum de la tenebra.
3. Ària i cor
URIEL
Llavors davant la resplendor sagrada s’esvaniren
les ombres sinistres de la negra foscor:
va néixer el primer dia.
El caos es fa enrere i l’ordre es va formant.
Atònita, l’horda d’esperits infernals
es precipita a les fondàries de l’abisme
cap a la nit eterna.
COR
Desesperació, ira i terror
n’acompanyen la caiguda,
i un món nou
brolla del verb de Déu.
4. Recitatiu
RAFAEL
I Déu va fer el firmament
i va partir les aigües que eren sota el firmament
de les aigües que eren sobre el firmament;
i fou així.
Llavors es desfermaren amb fúria grans tempestes;
com pols que el vent empeny, passaven els
núvols,
fendien l’aire llamps de foc
i terribles els trons retrunyien arreu.
Al seu mandat va sorgir de les ones
la pluja vivificant,
la calamarsa devastadora,
la neu lleugera, en flocs.
5. Solo amb cor
GABRIEL
Amb estupor veu el prodigi
l’estol feliç dels habitants del cel,
i surt amb esclat de llurs goles
la lloança del Creador,
la lloança del dia segon.
COR
I surt amb esclat de llurs goles
la lloança del Creador,
la lloança del dia segon.
6. Recitatiu
RAFAEL
I Déu digué:
Que les aigües que hi ha sota el cel s’apleguin
en un lloc
i que es faci visible la part seca;
i fou així.
I Déu donà a la part seca el nom de “terra”
i anomenà “mar” les aigües reunides;
i Déu veié que era bo.
7. Ària
RAFAEL
Tot girant en onades escumoses
es mou el mar impetuós.
Turons i penyes emergeixen,
s’alcen els cims de les muntanyes.
Solca la plana, dilatada,
l’ample corrent del riu
fent revolts.
Llisca amb la seva lleu remor
per la vall tranquil·la el clar rierol.
8. Recitatiu
GABRIEL
I Déu digué:
Que la terra produeixi vegetació,
herbes que donin llavors, i arbres fruiters
que donin fruits segons llur gènere,
que tinguin en ells mateixos la sement damunt
la terra;
i fou així.
9. Ària
GABRIEL
I el camp ofereix la verdor fresca
als ulls en delectança.
L’esguard ple d’encís
és exaltat pel suau ornament de les flors.
Aquí hi ha herbes balsàmiques,
allà brosten les que guareixen mals.
La branca es vincla al pes dels fruits daurats;
es corba l’arbreda per formar un fresc redós;
un bosc espès corona l’abrupta muntanya.
10. Recitatiu
URIEL
I les cohorts celestes
anunciaren el dia tercer,
tot lloant Déu i dient:
11. Cor
COR
Polseu les cordes, agafeu la lira!
Que ressoni el vostre cant de lloa!
Exalteu el Senyor, el Déu poderós!
Perquè ha vestit cel i terra
d’un esplendor magnífic!
12. Recitatiu
URIEL
I Déu digué:
Que hi hagi lluminàries al cel per separar el dia
de la nit
i per donar llum a la terra,
i que serveixin per a senyals i estacions
per a dies i anys.
I així mateix féu les estrelles.
13. Recitatiu
URIEL
I puja ara en plena glòria
el sol radiant
com un nuvi en ple èxtasi,
gegant altiu i alegre,
per recórrer el seu curs.
Amb pas lleu i una lluïssor tènue,
s’esmuny la lluna per la nit quieta.
L’espai immens dels cels
és adornat per l’or de les estrelles sense
nombre.
I els fills de Déu
anuncien el quart dia amb cants celestials,
tot proclamant el seu poder així:
14. Tercet i cor
COR
Els cels canten la glòria de Déu
i l’obra de les seves mans
la mostra el firmament.
GABRIEL, URIEL, RAFAEL
El dia ho diu al dia que ve;
la nit que se’n va ho diu
a la nit que segueix:
COR
Els cels conten la glòria de Déu
i l’obra de les seves mans
la mostra el firmament.
GABRIEL, URIEL, RAFAEL
Per l’univers s’estén la paraula,
que en tota oïda ressona
i a cap llengua no és estranya.
COR
Els cels conten la glòria de Déu
i l’obra de les seves mans
la mostra el firmament.
SEGONA PART
15. Recitatiu
GABRIEL
I Déu digué:
Que l’aigua produeixi en abundància
criatures animades, que tinguin vida,
i ocells que puguin volar damunt la terra
pel firmament obert del cel.
16. Ària
GABRIEL
Amb ales vigoroses es llança
l’àguila altiva
i solca els aires en el vol més veloç
cap al sol.
Saluda el matí el cant joiós de l’alosa,
i l’amor amanyaga la tendra parella de coloms.
En cada mata i en cada arbreda
ressona el dolç cant del rossinyol.
El dolor encara no li estrenyia el pit
ni era afinat encara per al plany
el seu cant enciser.
17. Recitatiu
RAFAEL
I els àngels van tocar llurs arpes immortals
i cantaren els prodigis del dia cinquè.
18. Tercet i cor
a) GABRIEL
S’alcen plenes de gràcia,
adornades de jove verdor,
les serralades onejants.
Els brolla de les venes,
en cristall que flueix,
el torrent d’aigua fresca.
URIEL
Plana en cercles joiosos,
tot bressant-se en l’espai
l’estol d’ocells alegres.
L’esclat acolorit de les plomes
en llur voleiar, augmenta
sota la llum daurada del sol.
RAFAEL
Solca lluminós les aigües clares
el peix, i giravolta
en incessant bellugadissa.
De les fondàries més profundes del mar
s’aixeca Leviatan
fins a les ones escumejants.
GABRIEL, URIEL, RAFAEL
Com són, oh Déu, abundants les teves obres!
Qui pot copsar-ne el nombre?
Qui, oh Déu!
Qui pot copsar-ne el nombre?
b) GABRIEL, URIEL, RAFAEL,
COR
És gran el Senyor
en el seu poder
i eterna serà la seva glòria.
19. Recitatiu
RAFAEL
I Déu digué:
Que la terra produeixi
criatures vivents segons llur gènere:
bestiar que camini i que repti i bèsties
de la terra segons llur espècie.
S’obre llavors l’entranya de la terra
i deslliura, seguint el verb de Déu,
criatures de tota mena,
en ple creixent i sense nombre.
Amb rugits de joia s’alça el lleó.
D’un salt es llança enfora el tigre àgil.
Hissa l’embanyada testa el veloç cérvol.
Amb crinera onejant salta i renilla
ple d’impuls i coratge el corser noble.
Sobre les parades verdes ja pastura el bou
dividit en ramades.
Omplen els camps d’herba, com sadollats,
els tendres bens coberts de llana.
Com polseguera s’escampa
en eixams i remolins
la host dels insectes.
En llargues fileres van per terra
les bèsties que repten.
20. Ària
RAFAEL
El cel lluu ara amb tot l’esclat,
i la terra en tota la seva ufanor.
L’aire és ple d’aus lleugeres
i la terra sent el pes del bestiar.
Però no tot era encara acomplert.
A tot el conjunt mancava la criatura
que ha d’agrair l’obra de Déu,
que ha de lloar la bondat del Senyor.
21. Recitatiu
URIEL
I Déu va crear l’home
a la seva imatge,
a la imatge de Déu el creà.
Home i dona, els creà.
L’alè de la vida
va infondre en el seu rostre
i l’home esdevingué una ànima viva.
22. Ària
URIEL
Investit de dignitat i noblesa,
dotat de bellesa, força i coratge,
l’ésser humà s’alça erecte cap al cel,
home i rei de la natura.
El front enaltit i d’ampla corba,
anuncia el sentit pregon de la saviesa
i en l’esguard clar brilla l’esperit,
l’alè i la imatge del Creador.
Contra el seu pit s’estreny, feta
per a ell i formada d’ell mateix,
l’esposa gràcil i agradosa,
que li somriu amb alegre innocència,
imatge encisadora de la primavera
i li és amor, goig i delit.
23. Tercet
GABRIEL, URIEL
A tu, oh Senyor, tot adreça l’esguard,
tot et suplica que li donis aliment.
Quan obres la teva mà se sadollen.
RAFAEL
Quan amagues la teva faç,
tot tremola ple d’astorament.
Si els apartes el teu alè,
cauran desfets en pols.
GABRIEL, URIEL, RAFAEL
Si tornes a infondre’ls el teu hàlit,
tornarà a brollar nova vida.
Rejovenida, la imatge
del món tindrà vigor i encís.
24. Cor
És acabada la gran obra.
Que el nostre cant sigui lloança del Senyor!
Que tot exalci el seu nom,
perquè només Ell és damunt de tot!
Al·leluia! Al·leluia!
TERCERA PART
25. Recitatiu
URIEL
Entre núvols rosats, irromp
desvetllat per dolços sons,
el matí, jove i bell.
Des de la volta del cel
baixa a la terra una harmonia pura.
Mireu la joiosa parella
com camina amb les mans agafades!
De llur esguard surt radiant
el sentiment d’una gratitud fèrvida.
Llur boca cantarà ben aviat amb sons
vigorosos la lloança del Creador.
Que les nostres veus, aleshores,
s’uneixin a llur cant.
26. Duet amb Cor
a) ADAM I EVA
De la teva bondat, oh Déu i Senyor,
són plens el cel i la terra.
El món, tan gran i prodigiós,
és l’obra de les teves mans.
COR
Sigui beneït el poder de Déu,
que la seva lloança soni eternament.
b) ADAM
Amb quina bellesa, tu, el més clar
dels astres anuncies el dia!
Com l’engalanes, oh sol,
ànima i ull de l’Univers!
COR
Que el vostre curs extens proclami
el poder i la glòria de Déu!
EVA
I tu, ornament i consol de les nits,
i tota la munió d’astres radiants,
expandiu la Seva lloança pertot
en el vostre coral.
ADAM
I vosaltres, elements, l’energia dels quals
crea formes noves constantment,
vosaltres, vapors i boires,
que el vent aplega i escampa:
ADAM, EVA, COR
Canteu tots la lloança de Déu, el Senyor,
el poder del qual és gran com el seu nom.
EVA
Oh fonts de dolç murmuri, lloeu-lo!
Oh arbres, abaixeu el ramatge!
Feu olor, plantes, expandiu per a Ell,
oh flors, la vostra aroma!
ADAM
Els qui la ruta mena vers els cims
o us fa arrossegar pels fondals,
els qui talleu l’espai amb el vostre vol
o viviu a les profunditats aquàtiques:
ADAM, EVA, COR
Oh bèsties, lloeu Déu!
Que el lloï tot allò que alena!
ADAM I EVA
Arbreda fosca, muntanya i vall,
testimonis de la nostra gratitud,
ressoneu a tota hora amb l’eco
del nostre cant de lloança.
COR
Glòria a tu, oh Déu, oh Creador, glòria!
Del teu verb es nat el món.
T’adorn cel i terra,
et glorifiquem eternament!
29. Recitatiu
ADAM
Ja hem complert el primer deure,
hem donat gràcies al Creador.
Ara segueix-me, companya de la meva vida.
Et guiaré i cada pas despertarà
una nova benaurança al nostre pit,
i arreu desvetllarà miracles.
Llavors t’adonaràs de quina
felicitat inexpressable
ens ha reservat el Senyor,
el lloaràs per sempre més,
li lliuraràs l’enteniment i el cor.
Vine, segueix-me, et guiaré.
EVA
Oh tu, per qui jo vaig ésser,
refugi meu, el meu escut i el meu tot!
La teva voluntat m’és llei.
Així ho ha disposat el Senyor,
i trobo, en obeir-te,
el goig, la benaurança i la glòria.
30. Duet
ADAM
Tendra esposa, vora teu
les hores passen suaument.
Cada instant és delícia
que cap dolor no torba.
EVA
Espòs estimat, vora teu,
el meu cor vessa de joia.
Et consagro la vida,
el teu amor és el meu premi.
ADAM
Com reanima el rou de l’alba!
EVA
Com reconforta la frescor del vespre!
ADAM
Que refrescant és el suc de la fruita rodona.
EVA
Que encisador el dolç perfum de les flors!
ADAM I EVA
Però sense tu, què seria per a mi…
ADAM
el rou de l’alba,
EVA
la brisa del vespre,
ADAM
el suc de la fruita,
EVA
el perfum de les flors?
EVA I ADAM
Amb tu s’eleva tota joia,
amb tu en frueixo doblement,
amb tu la vida és benaurança;
a tu del tot la consagro!
27. Recitatiu
URIEL
De la teva bondat, oh Déu i Senyor,
feliç per sempre més,
si un fals deliri no us indueix
a desitjar més que no teniu
ni a saber més que no us cal!
28. Cor final amb solistes
Canteu al Senyor totes les veus!
Agraïu-li les seves obres!
Que ressonin cants de lloa
emulant-se per honorar-lo!
Sigui eterna la glòria del Senyor!
Amén! Amén!